Em nom Francisco García Pérez de Villar, alcudienc de tota sa vida.

Tenc 11 anys, vaig nèixer el 2 de Desembre a l’any 2009, com la majoria dels meus amics. Vaig nèixer a Inca, però els meus pares varen decidir anar a Alcúdia, el poble que només veure-ho, em donen ganes de cridar d’alegria.

Visc a Alcúdia, com ja heu vist, al carrer Ribera Bagur, on he viscut, de moment, tota la vida. Visc amb el meu pare i amb la meva mare, dues persones que influeixen molt a la meva vida, a causa de l’afecte que ells em tenen a mi i jo els tinc a ells.

Els meus primers anys varen ser difícils, ja que, quan vaig néixer, jo i la meva mare quasi ens morim. Que per què? Perquè abans de néixer jo, vaig empassar un poc de líquid i em vaig quedar sense respiració, i, sa meva mare tenia un constipat molt gros. Sort que els metges li varen fer la cesària i vaig poder sortir ben viu.

Vaig anar a una guardería des Port d’Alcúdia, fins als 3 anys. De l’únic que m’enrecord és de què hi havía una nina d’Anglaterra amb la que jo em duia molt bé, i de què també anava amb una nina que actualment està a la meva escola.

Quan jo era petit, més o manco, als 4 o 5 anys, era una mica bastant despistat, doncs quan anava a comprar amb la meva mare o el meu pare (a vegades els dos) em perdia pel supermercat i em posava a cercar els meus pares per totes parts. Una altra anècdota de la que m’enrecord és que quan jo era molt petit (3 o 4 anys) era molt truiós i em movia moltíssim. Una vegada que vàrem anar a la platja, em vaig posar a  córrer per l’arena fins arribar a la carretera, i, de no ser per la meva mare, m’haguessin atropellat.

Cada dia vaig a l’escola, on estudi al curs de 6è B, després vaig a casa, (si en tenc) faig els deures, i em poso a estudiar un poc. Més tard em poso a veure sèries o pel·lícules a Netflix. Ja de nit, sopo i me’n vaig a dormir.

Els dilluns i dimecres vaig de sis a set a Karate. Altres hobbies que tenc són: jugar a futbol, jugar a videojocs, veure pel·lícules…

Una cosa que se me dóna bé és ser porter, ja que  atur (més o menys) el 75% dels xuts. També se me dóna bé escriure, fa poc un escrit que vaig fer a 5è va sortir al calendari del Parlament. Una cosa que em fa sentir bé és aprendre l’art del Karate.

Una de les persones que més ha influït a la meva vida ha estat la meva mare. Sempre m’animava a estudiar per fer bé els exàmens. El meu pare igual, i sempre em deia que no em rendís, que si em caia, que m’aixecàs.

Això ha estat la meva autobiografia, esper que vos hagi agradat.